El fenomen de la dramatúrgia catalana

Fa trenta anys dins l’àmbit de la llengua catalana s’entrenava una obra teatral cada any. En canvi, actualment s’estrenen una trentena d’obres teatrals cada any en llengua catalana. Podríem destacar l’obra de Benet i Jornet i a Guimerà com a l’únic exemple de teatre que va sortir de l’àmbit català.

El corrent literari i artístic del Modernisme, sorgit en el segle XIX, va dur a la recerca de nous llenguatges. Amb això hi hagué a Catalunya una pronunciada prosperitat econòmica. També aquest moviment va fer possible l’expansió en el terreny de les arts. El teatre mobilitzava a tota la societat, indeferentment de la seva classe social.

Quan es va produir la Guerra Civil hi va haver una ruptura amb tot allò que havia generat l’expansió, i es va dur a terme la prohibició de la nostra llengua. Tot aquest esclat dramatúrgic va morir, hi va haver un tall amb l’arribada de Franco. Aquesta prohibició es va prolongar fins a la meitat dels 50, fins que es van autoritzar petits cicles de teatre en català. Així doncs, el teatre català tornà a entrar en la vida de la cultura catalana, però ho va fer sense cap tipus de risc.  

A nivell creatiu, no es va produir cap tall amb les productores. En aquest sentit, hi va haver una continuïtat fins que van sorgir grups com ‘Comediants’ o ‘Juglars’. Aquests intenten fer un teatre alternatiu, reaccionari, etc.

En aquest moment, es produeixen obres literalment bones, però teatralment no funcionen. És evident que els dramaturgs no escriuen de la mateixa manera si saben que les seves obres seran prohibides o, contràriament, puguin arribar a ser estrenades en els teatres.

Una vegada va morir Franco, les companyies teatrals van començar a exportar les seves obres. L’any 81 crearen un teatre públic català, i tres anys més tard, l’any 84, el mateix Govern va finançar un teatre públic. Als anys 80 ja hi havia dues infraestructures dedicades al teatre català.

Finalment, podem dir que a partir dels 80 s’ha tornat a la teatralitat que havia abans. Actualment, hi ha moltes estrenes de teatre en català, i, concretament, podem dir que hi ha hagut un augment de produccions en l’entorn illenc. 

Tradició viva

De cada vegada hi ha més interès per les tradicions de les nostres illes, i això fa que al mercat hi hagi una gran quantitat de llibres que recullen llegendes o rondalles. Aquest és el del llibre que es va presentar el passat dimarts 26 de març al celler de Jaume de Puntiró, a Santa María del Camí: Balears i Pitiüses: Terres de llegenda de Caterina Valriu.

Caterina Valriu és doctora en Filologia Catalana i professora a la Universitat de les Illes Balears, narradora i escriptora entre d’altres. Des de fa molts anys, s’interessa per la literatura popular tradicional i a la literatura infantil. Durant tot aquest trajecte, ha publicat una gran sèrie d’obres, contes, adaptacions, articles, etc. És coneguda també amb el nom de ‘Catalina Contacontes’, ja que es dedica a narrar històries de manera oral.

La presentació del seu darrer llibre va tenir la col·laboració del celler on es va dur a terme aquesta i de la llibreria Espirafocs d’Inca. L’encarregada de presentar el llibre va ser una l’escriptora Maria Antònia Oliver. Una vegada presentat el llibre, Caterina Valriu va emocionar al públic assistent amb una llegenda molt emotiva i trista.

Balears i Pitiüses: Terres de llegenda és un recull de trenta-tres llegendes que recorren les quatre illes. Aquestes expliquen històries passionals, plenes d’enginy o d’humor que es van dur a terme a les nostres illes, sense faltar-hi un toc de màgia de la mà de personatges com el gegant que habitava l’illot d’Es Vedrà.

El pròxim 24 d’abril, amb motiu de les jornades de Sant Jordi, es durà a terme una altra presentació del llibre. Aquesta es celebrarà a la sala de conferències de l’antic Ajuntament de Campanet a les 20:30 hores.