Jo confesso, de Jaume Cabré

Jaume Cabré (Barcelona, 30 d’abril de 1947) és un dels escriptors catalans de més prestigi en l’àmbit literari actual. Ha compaginat durant molt de temps l’escriptura literària i l’ensenyament. Cabré ha rebut diversos premis de la literatura catalana a obra inèdita i obra publicada.

Jo confesso és una novel·la escrita originalment en la nostra llengua que va ser editada per Edicions Proa a Barcelona l’any 2011. Aquesta és una novel·la que fa una reflexió del mal mitjançant el personatge de l’Adrià Ardèvol. El protagonista d’aquesta història viu dins un univers ple de cultura del qual centre n’és el despatx del seu pare, on hi ha un element clau de la història, un violí del segle XVIII.

 

Aquesta és la història d’un personatge solitari, que ha viscut sense l’estima dels seus pares des de molt petit, entre els llibres i els secrets inconfessats. És un carta que explica l’amor incondicional que sent per una altra persona i el dolor i la culpa que sent per la seva violenta mort.

El tema principal de l’obra és el mal. Aquest mal perviu al llarg dels segles fins arribar al protagonista, que l’hereta i l’augmenta mitjançant el violí que hi ha al despatx del seu pare. Un altre tema que es tracta en aquesta novel·la és el nazisme. L’amor també juga un paper important dins l’obra, però és un amor fracassat que ja es mostra a la infància del protagonista: els seus pares no s’estimen. Finalment, la veritat és un tema que també juga un paper important dins l’obra de Cabré. Els secrets i les mentides són presents a tots els personatges de la història.

Jo confesso ha tingut tant d’èxit que ha estat traduïda a diferents llengües i ha rebut diversos premis entre els que podem destacar el Premi de la Crítica Catalana 2012 i el Premi Crítica Serra d’Or 2012. 

Els Grimm al cinema

En els darrers anys hi ha hagut una forta influència dels contes de tota la vida en el món de la gran pantalla. S’han fet adaptacions de molts dels contes del germans Grimm com ara ‘Blancaneus’, La caputxeta vermella’, ‘Hänsel i Gretel’ o ‘Alicia en el país de les meravelles’ entre d’altres.

Aquestes adaptacions no són fàcils de fer. El productor d’aquesta el primer que ha de pensar és que tothom té dins el cap les versions que Disney va fer d’aquests contes. Aquestes adaptacions són idealitzades. Cal dir que hi ha diferents maneres de fer una adaptació: algunes respecten i prenen com a model el compte original com és el cas de l’adaptació del conte ‘Alicia en el país de les meravelles’ (Alice in Wonderland, 2010); però d’altres en fan una reescriptura del conte com ara el conte ‘Hänsel i Gretel’ (Hansel and Gretel: Witch Hunters!, 2013).

Finalment, un aspecte que cal comentar de l’èxit d’aquestes adaptacions és la participació d’actors i actius coneguts. A l’adaptació del conte ‘Alicia en el país de les meravelles’ el personatge del barreter boig és el conegut actor Johnny Deep o Charlize Theron és la malvada madrastra del conte de ‘Blancaneus’ (Snow White & the Huntsman, 2012).

El fenomen de la dramatúrgia catalana

Fa trenta anys dins l’àmbit de la llengua catalana s’entrenava una obra teatral cada any. En canvi, actualment s’estrenen una trentena d’obres teatrals cada any en llengua catalana. Podríem destacar l’obra de Benet i Jornet i a Guimerà com a l’únic exemple de teatre que va sortir de l’àmbit català.

El corrent literari i artístic del Modernisme, sorgit en el segle XIX, va dur a la recerca de nous llenguatges. Amb això hi hagué a Catalunya una pronunciada prosperitat econòmica. També aquest moviment va fer possible l’expansió en el terreny de les arts. El teatre mobilitzava a tota la societat, indeferentment de la seva classe social.

Quan es va produir la Guerra Civil hi va haver una ruptura amb tot allò que havia generat l’expansió, i es va dur a terme la prohibició de la nostra llengua. Tot aquest esclat dramatúrgic va morir, hi va haver un tall amb l’arribada de Franco. Aquesta prohibició es va prolongar fins a la meitat dels 50, fins que es van autoritzar petits cicles de teatre en català. Així doncs, el teatre català tornà a entrar en la vida de la cultura catalana, però ho va fer sense cap tipus de risc.  

A nivell creatiu, no es va produir cap tall amb les productores. En aquest sentit, hi va haver una continuïtat fins que van sorgir grups com ‘Comediants’ o ‘Juglars’. Aquests intenten fer un teatre alternatiu, reaccionari, etc.

En aquest moment, es produeixen obres literalment bones, però teatralment no funcionen. És evident que els dramaturgs no escriuen de la mateixa manera si saben que les seves obres seran prohibides o, contràriament, puguin arribar a ser estrenades en els teatres.

Una vegada va morir Franco, les companyies teatrals van començar a exportar les seves obres. L’any 81 crearen un teatre públic català, i tres anys més tard, l’any 84, el mateix Govern va finançar un teatre públic. Als anys 80 ja hi havia dues infraestructures dedicades al teatre català.

Finalment, podem dir que a partir dels 80 s’ha tornat a la teatralitat que havia abans. Actualment, hi ha moltes estrenes de teatre en català, i, concretament, podem dir que hi ha hagut un augment de produccions en l’entorn illenc. 

Tradició viva

De cada vegada hi ha més interès per les tradicions de les nostres illes, i això fa que al mercat hi hagi una gran quantitat de llibres que recullen llegendes o rondalles. Aquest és el del llibre que es va presentar el passat dimarts 26 de març al celler de Jaume de Puntiró, a Santa María del Camí: Balears i Pitiüses: Terres de llegenda de Caterina Valriu.

Caterina Valriu és doctora en Filologia Catalana i professora a la Universitat de les Illes Balears, narradora i escriptora entre d’altres. Des de fa molts anys, s’interessa per la literatura popular tradicional i a la literatura infantil. Durant tot aquest trajecte, ha publicat una gran sèrie d’obres, contes, adaptacions, articles, etc. És coneguda també amb el nom de ‘Catalina Contacontes’, ja que es dedica a narrar històries de manera oral.

La presentació del seu darrer llibre va tenir la col·laboració del celler on es va dur a terme aquesta i de la llibreria Espirafocs d’Inca. L’encarregada de presentar el llibre va ser una l’escriptora Maria Antònia Oliver. Una vegada presentat el llibre, Caterina Valriu va emocionar al públic assistent amb una llegenda molt emotiva i trista.

Balears i Pitiüses: Terres de llegenda és un recull de trenta-tres llegendes que recorren les quatre illes. Aquestes expliquen històries passionals, plenes d’enginy o d’humor que es van dur a terme a les nostres illes, sense faltar-hi un toc de màgia de la mà de personatges com el gegant que habitava l’illot d’Es Vedrà.

El pròxim 24 d’abril, amb motiu de les jornades de Sant Jordi, es durà a terme una altra presentació del llibre. Aquesta es celebrarà a la sala de conferències de l’antic Ajuntament de Campanet a les 20:30 hores.

Reviure els clàssics

Qui havia dit que els clàssics no estan de moda? Són moltes les produccions teatrals que es decanten per a fer adaptacions dels nostres clàssics. Un exemple d’això és l’adaptació que es va fer fa uns anys de l’obra magistral de Llorenç Villalonga. Del gener al març de l’any 2009, amb la coproducció del Teatre Principal de Palma, varem poder gaudir de l’adaptació d’un clàssic contemporani de les lletres catalanes.

Mort de dama va ser publicada l’any 1931 i va suposar l’auge de l’escriptor mallorquí Llorenç Villalonga. Aquesta és una sàtira de la societat burgesa mallorquina. L’obra fa un repàs a la història i la cultura mallorquines, escrit amb molta mestria i un increïble sarcasme.

Mercè Arànega fou l’encarregada d’interpretar a la protagonista de l’obra, Obdúlia Montcada i compartí escenari amb artistes com Llum Barrera, que donà vida a na Violeta, i Nies Jaume. Aquesta adaptació teatral de Marc Rosich i dirigida per Rafel Duran va rebre molt bones crítiques i va tenir un èxit immillorable. 

La vida mallorquina al teatre

El teatre és un fet cultural que darrerament s’ha arrelat molt dins la cultura i la vida mallorquina. Cada vegada són més les obres mallorquines que es representen als nostres teatres, però aquestes també arriben a Catalunya. Un exemple de productores locals és el de Produccions de Ferro. Segurament una de les obres teatrals que ha tingut més èxit és Acorar, obra dirigida per Rafel Duran i interpretada per Toni Gomila.

Acorar és un monòleg que fa una reflexió sobre la identitat col·lectiva, una reflexió sobre allò que ens defineix com a poble. El text descriu un dia de matances a Mallorca. D’aquí ve el nom de l’obra. ‘Acorar’ és un sinònim de ‘degollar’. Aquesta era una feina que no tothom sabia fer, i encara avui dia trobem gent que ho faci. Podem dir que l’obra teatral és una mescla o una construcció literària i autòctona.

L’obra de Rafel Duran va ser la guanyadora dels premis de l’ATAPIB, en va rebre tres: millor actor (Toni Gomila), millor director (Rafel Duran) i millor espectacle. Quan fa més d’un any del seu estrena, encara es fan representacions de l’obra i tenen molt d’èxit. La llibreria de Manacor Món de Llibres va fer possible l’edició del text i ja en duu unes quantes edicions. 

Marques de foc. Els poemes i els dies

Narcís Comadira és un conegut poeta i pintor català que va néixer a Girona l’any 1942. Dins la seva obra literària hi podem trobar prosa teatre, assaig, etc., però Comadira és conegut per la seva poesia.

La darrera obra que ha publicat és Marques de foc. Els poemes i els dies. Aquest és un recull dels seus millors poemes. Aquesta obra és un viatge dins la poesia universal mitjançant els poemes que han marcat la vida i l’obra del poeta català. Recorre tota la vida del poeta: des de l’infantesa fins als darrers poemes que ha escrit l’autor.

Es fa referència a altres escriptors com ara Ferreter i Carner, Foix i Sagarra, Marc i Verdaguer, etc. Podríem dir que és l’autobiografia d’un poeta.

Dia 22 de setembre de l’any passat es va fer la presentació de l’obra a la Llibreria 22 de Girona. Allà comentà alguns dels seus poemes més destacats i en va recitar alguns. Aquest esdeveniment va tenir una gran expectació.