El fenomen de la dramatúrgia catalana

Fa trenta anys dins l’àmbit de la llengua catalana s’entrenava una obra teatral cada any. En canvi, actualment s’estrenen una trentena d’obres teatrals cada any en llengua catalana. Podríem destacar l’obra de Benet i Jornet i a Guimerà com a l’únic exemple de teatre que va sortir de l’àmbit català.

El corrent literari i artístic del Modernisme, sorgit en el segle XIX, va dur a la recerca de nous llenguatges. Amb això hi hagué a Catalunya una pronunciada prosperitat econòmica. També aquest moviment va fer possible l’expansió en el terreny de les arts. El teatre mobilitzava a tota la societat, indeferentment de la seva classe social.

Quan es va produir la Guerra Civil hi va haver una ruptura amb tot allò que havia generat l’expansió, i es va dur a terme la prohibició de la nostra llengua. Tot aquest esclat dramatúrgic va morir, hi va haver un tall amb l’arribada de Franco. Aquesta prohibició es va prolongar fins a la meitat dels 50, fins que es van autoritzar petits cicles de teatre en català. Així doncs, el teatre català tornà a entrar en la vida de la cultura catalana, però ho va fer sense cap tipus de risc.  

A nivell creatiu, no es va produir cap tall amb les productores. En aquest sentit, hi va haver una continuïtat fins que van sorgir grups com ‘Comediants’ o ‘Juglars’. Aquests intenten fer un teatre alternatiu, reaccionari, etc.

En aquest moment, es produeixen obres literalment bones, però teatralment no funcionen. És evident que els dramaturgs no escriuen de la mateixa manera si saben que les seves obres seran prohibides o, contràriament, puguin arribar a ser estrenades en els teatres.

Una vegada va morir Franco, les companyies teatrals van començar a exportar les seves obres. L’any 81 crearen un teatre públic català, i tres anys més tard, l’any 84, el mateix Govern va finançar un teatre públic. Als anys 80 ja hi havia dues infraestructures dedicades al teatre català.

Finalment, podem dir que a partir dels 80 s’ha tornat a la teatralitat que havia abans. Actualment, hi ha moltes estrenes de teatre en català, i, concretament, podem dir que hi ha hagut un augment de produccions en l’entorn illenc.