Reviure els clàssics

Qui havia dit que els clàssics no estan de moda? Són moltes les produccions teatrals que es decanten per a fer adaptacions dels nostres clàssics. Un exemple d’això és l’adaptació que es va fer fa uns anys de l’obra magistral de Llorenç Villalonga. Del gener al març de l’any 2009, amb la coproducció del Teatre Principal de Palma, varem poder gaudir de l’adaptació d’un clàssic contemporani de les lletres catalanes.

Mort de dama va ser publicada l’any 1931 i va suposar l’auge de l’escriptor mallorquí Llorenç Villalonga. Aquesta és una sàtira de la societat burgesa mallorquina. L’obra fa un repàs a la història i la cultura mallorquines, escrit amb molta mestria i un increïble sarcasme.

Mercè Arànega fou l’encarregada d’interpretar a la protagonista de l’obra, Obdúlia Montcada i compartí escenari amb artistes com Llum Barrera, que donà vida a na Violeta, i Nies Jaume. Aquesta adaptació teatral de Marc Rosich i dirigida per Rafel Duran va rebre molt bones crítiques i va tenir un èxit immillorable. 

La vida mallorquina al teatre

El teatre és un fet cultural que darrerament s’ha arrelat molt dins la cultura i la vida mallorquina. Cada vegada són més les obres mallorquines que es representen als nostres teatres, però aquestes també arriben a Catalunya. Un exemple de productores locals és el de Produccions de Ferro. Segurament una de les obres teatrals que ha tingut més èxit és Acorar, obra dirigida per Rafel Duran i interpretada per Toni Gomila.

Acorar és un monòleg que fa una reflexió sobre la identitat col·lectiva, una reflexió sobre allò que ens defineix com a poble. El text descriu un dia de matances a Mallorca. D’aquí ve el nom de l’obra. ‘Acorar’ és un sinònim de ‘degollar’. Aquesta era una feina que no tothom sabia fer, i encara avui dia trobem gent que ho faci. Podem dir que l’obra teatral és una mescla o una construcció literària i autòctona.

L’obra de Rafel Duran va ser la guanyadora dels premis de l’ATAPIB, en va rebre tres: millor actor (Toni Gomila), millor director (Rafel Duran) i millor espectacle. Quan fa més d’un any del seu estrena, encara es fan representacions de l’obra i tenen molt d’èxit. La llibreria de Manacor Món de Llibres va fer possible l’edició del text i ja en duu unes quantes edicions. 

Marques de foc. Els poemes i els dies

Narcís Comadira és un conegut poeta i pintor català que va néixer a Girona l’any 1942. Dins la seva obra literària hi podem trobar prosa teatre, assaig, etc., però Comadira és conegut per la seva poesia.

La darrera obra que ha publicat és Marques de foc. Els poemes i els dies. Aquest és un recull dels seus millors poemes. Aquesta obra és un viatge dins la poesia universal mitjançant els poemes que han marcat la vida i l’obra del poeta català. Recorre tota la vida del poeta: des de l’infantesa fins als darrers poemes que ha escrit l’autor.

Es fa referència a altres escriptors com ara Ferreter i Carner, Foix i Sagarra, Marc i Verdaguer, etc. Podríem dir que és l’autobiografia d’un poeta.

Dia 22 de setembre de l’any passat es va fer la presentació de l’obra a la Llibreria 22 de Girona. Allà comentà alguns dels seus poemes més destacats i en va recitar alguns. Aquest esdeveniment va tenir una gran expectació.  

Literatura de consum o qualitat literària?

És evident que vivim en una societat de consum. Entenem la vida com a mercat. Això passa dins tots els àmbits de la societat, i la literatura no n’és una excepció. Avui dia tenim al nostre abast una gran quantitat d’obres literàries, adaptacions, traduccions...La pregunta davant aquesta situació seria la següent: El consumisme literari i la qualitat literària són línies paral·leles o  la seva relació és com la de  l’aigua i l’oli?

Actualment, hi ha una gran quantitat de literatura de consum, més coneguda amb el nom de ‘best sellers’, que podem trobar fàcilment al mercat literari. Aquests llibres, tenen una certa qualitat literària o són productes comercials amb una bona publicitat? És evident que la qualitat literària és un aspecte totalment subjectiu, és a dir, cada lector té un criteri diferent per a catalogar una obra com a ‘bona literatura’.

La literatura de consum seria aquella que narra allò que el lector vol o necessita llegir. És un tipus de literatura que es caracteritza per tenir una clara finalitat: fer mercat. Per a aconseguir això, és necessari fer una bona publicitat del producte que es vol vendre, i una de les millors publicitats que tenim són les adaptacions cinematogràfiques. Molts d’aquests ‘best sellers’ han esdevingut una adaptació cinematogràfica, però també ens hem de demanar si totes les adaptacions es fan a partir de la literatura de consum.

Quan penso en tot això, em venen dos exemples al cap: Pa Negre  i el fenomen ‘Grey’. Baix el meu punt de vista, aquests són dos exemples molt diferenciats de tipus de literarura, tot i que ambdós han tingut una bona publicitat i han estat molt ben rebuts pel públic.

El cas de l’obra de Cincuenta sombras de Grey de l’escriptora anglesa E. L. James seria un bon exemple de literatura de consum. És la primera novel·la eròtica que forma part d’una triologia. El seu protagonista, Christian Grey, segueix el prototip d’home que qualsevol dona desitja, i la història és la típica història d’amor amb escenes de sexe descontrolat.  Ja s’està plantejant fer l’adaptació cinematogràfica d’aquest ‘best seller’, ja que l’acceptació i la difusió d’aquesta obra ha estat desmesurada.

En canvi, l’obra d’Emili Teixidor, Pa Negre, és un exemple de bona literatura que ha arribat al cinema. És evident que ha tingut més difusió des del moment en què van fer l’adaptació cinematogràfica, com també  després de la nominació als premis Goya: va rebre nou premis, dels quals podem destacar el de millor pel·lícula. Abans de tot això, aquesta obra ja havia estat una obra molt ben acceptada pel públic. Tot i això, també hem de reconèixer que els esdeveniments posteriors han ajudat molt a una millor difusió de l’obra.

Catalogar la literatura no és una tasca fàcil. Quins criteris segueix el lector per tal de dir si una obra és de qualitat o no? Quin paper juga la societat o l’hora de llegir una obra determinada?