Literatura de consum o qualitat literària?

És evident que vivim en una societat de consum. Entenem la vida com a mercat. Això passa dins tots els àmbits de la societat, i la literatura no n’és una excepció. Avui dia tenim al nostre abast una gran quantitat d’obres literàries, adaptacions, traduccions...La pregunta davant aquesta situació seria la següent: El consumisme literari i la qualitat literària són línies paral·leles o  la seva relació és com la de  l’aigua i l’oli?

Actualment, hi ha una gran quantitat de literatura de consum, més coneguda amb el nom de ‘best sellers’, que podem trobar fàcilment al mercat literari. Aquests llibres, tenen una certa qualitat literària o són productes comercials amb una bona publicitat? És evident que la qualitat literària és un aspecte totalment subjectiu, és a dir, cada lector té un criteri diferent per a catalogar una obra com a ‘bona literatura’.

La literatura de consum seria aquella que narra allò que el lector vol o necessita llegir. És un tipus de literatura que es caracteritza per tenir una clara finalitat: fer mercat. Per a aconseguir això, és necessari fer una bona publicitat del producte que es vol vendre, i una de les millors publicitats que tenim són les adaptacions cinematogràfiques. Molts d’aquests ‘best sellers’ han esdevingut una adaptació cinematogràfica, però també ens hem de demanar si totes les adaptacions es fan a partir de la literatura de consum.

Quan penso en tot això, em venen dos exemples al cap: Pa Negre  i el fenomen ‘Grey’. Baix el meu punt de vista, aquests són dos exemples molt diferenciats de tipus de literarura, tot i que ambdós han tingut una bona publicitat i han estat molt ben rebuts pel públic.

El cas de l’obra de Cincuenta sombras de Grey de l’escriptora anglesa E. L. James seria un bon exemple de literatura de consum. És la primera novel·la eròtica que forma part d’una triologia. El seu protagonista, Christian Grey, segueix el prototip d’home que qualsevol dona desitja, i la història és la típica història d’amor amb escenes de sexe descontrolat.  Ja s’està plantejant fer l’adaptació cinematogràfica d’aquest ‘best seller’, ja que l’acceptació i la difusió d’aquesta obra ha estat desmesurada.

En canvi, l’obra d’Emili Teixidor, Pa Negre, és un exemple de bona literatura que ha arribat al cinema. És evident que ha tingut més difusió des del moment en què van fer l’adaptació cinematogràfica, com també  després de la nominació als premis Goya: va rebre nou premis, dels quals podem destacar el de millor pel·lícula. Abans de tot això, aquesta obra ja havia estat una obra molt ben acceptada pel públic. Tot i això, també hem de reconèixer que els esdeveniments posteriors han ajudat molt a una millor difusió de l’obra.

Catalogar la literatura no és una tasca fàcil. Quins criteris segueix el lector per tal de dir si una obra és de qualitat o no? Quin paper juga la societat o l’hora de llegir una obra determinada?